Un home està caminant per la selva quan, de sobte, es veu envoltat per un grup de salvatges caníbals.
– L’he ben cagat – murmura el paio.
De cop, se sent un tró, s’obren el núbols i enmig d’ells baixa una raig de llum sobre l’home.
– Encara no – diu una veu celestial – «pilla» una llança dels caníbals i clava-la al cor del fill del seu cap, que és el nen que està a la seva dreta.
Pum! La llum se’n va i es tenquen els núbols, tornant la foscor de la selva.
Dit i fet. El tiu es baralla amb dos caníbals i li treu la llança a un d’ells, clavant-la en el cor del pobre infant.
I de nou, tro, núbols, llum i la veu celestial que exclama:
– Ara si que l’has ben cagadaaaaaaaa!!!
Queriures FERRER 