Una jove dorm nua en el seu llit. Es desperta.
Es lleva i es posa un batí de seda.
Puja la persiana del dormitori, corre les cortines i treu la funda de la gàbia del lloro.
Se’n va cap a la cuina i allí posa el cafè al foc.
De cop, sona el telèfon. La dona despenja l’aparell:
– Amor, sóc jo. Acabo de arribar. Surto del aeroport i vinc cap a casa de seguida.
La jove penja el telèfon.
Treu el cafè del foc, se’n torna al dormitori, tapa la gàbia del lloro, baixa les persianes, es desfà del batí de seda i, nua un altre cop, es torna a posar al llit.
Llavors, el lloro exclama:
– Colloooons!!. Quin dia més curt!
Queriures FERRER 