En un vol intercontinental, a un passatger li toca com a veí de seient un lloro que està dins d’una gàbia. En ple vol, al passatger li entra set. Aprofita el pas de la hostessa per el passadís i demana la seva atenció:
– Senyoreta, si vos plau, una taronjada.
La hostessa, com aquella que sent ploure, passa de llarg. Al cap de una estona, el lloro comença a cridar:
– Hostessaaaa!! Mala bèstia! Porta’m aigua!!!!.
Com un llamp, la hostessa es presenta amb un got d’aigua per al lloro.
– Que se’n recorda de la meva taronjada?.
I la noia, impassible, dona mitja volta sense mirar-se al pobre home. Passa una bona estona, i l’home sense la seva taronjada. El lloro torna a la càrrega:
– Hostessaaaa!! Marranota! Porta’m gra, colloooons!!!!.
Ni un minut tarda la senyoreta en presentar-se amb un plat de gra per al lloro. I sense la taronjada.
L’home, escalfat, pren la tàctica del lloro:
– Hostessaaaa!! Bruta!! Berra!! Porca!!! Vull una taronjada!!!!.
I aquest cop, si que es presenta la hostessa, però amb un negre de dos metres de llarg i dos d’espatlla anomenat Antonio.
– Este y el loro, a la puta calle!!!
I ja tens al bon home de la taronjada llençat al buit juntament amb el lloro per el goril·la de l’Antonio.
Llavors, en plena caiguda, el lloro li diu:
– Noi, tú si que els tens ben possats …. sense saber volar!!!.
Queriures FERRER 