Una senyora es compra un armari a Ikea (el Käpulien lacat blanc). Ella mateixa fa el muntatge i quan està muntat … brrumm! … l’armari es desmunta amb totes les peces per terra.
Torna a muntar-lo llegint-se ben bé les instruccions – fóra que no s’hagués deixat quelcom – i sembla que aguanta però al cap de una estona … brrumm!.
I així dos vegades més, uns cop sembla que tarda més en caure, i l’altre menys, però en tots casos … brrumm!.
Al veure’s incapaç es posa en contacte amb Ikea que envia un empleat a casa seva el qual procedeix al muntatge al igual que va fer la senyora amb les mateixes conseqüències … brrumm!. Ara bé, el tècnic se’n dona compte que això passa quan el tren de rodalies que passa subterraneament sota l’edifici i el trontoll provoca la caiguda del armari.
– Farem una cosa: Em poso dins l’armari i quan comenci a trontollar veuré per on falla el tema i desmunta el armari – proposa el d’Ikea.
– D’acord – assenteix la mestressa.
En aquell moment arriba el marit de la dona:
– Es pot saber que hi fa aquest home dins l’armari?
El tècnic no deixa contestar a la senyora de la casa i respon:
– Miri, he vingut a tirar-me a la seva esposa perquè si li dic que estic aqui, a dins, esperant que passi el tren …
Queriures FERRER 