Gilipolles

Si  hom cerca el significat de GILIPOLLAS en el diccionari de la RAE es  trobarà una curta definició que diu “Necio, estúpido”. Fer lo mateix en el de la Enciclopèdia Catalana no et porta enlloc perquè, segons els erudits catalans, aquest mot no existeix en la llengua de Mossèn Cinto. En canvi, si que hi ha una entrada per HOBBY; fet versemblant, sobretot, quan la densitat de GILIPOLLES en la població és superlativament més alta que de  uns nans amb peus peluts i descomunals que es passen la seva existència darrera un anell que mai acaben de tenir en propietat. Que es facin joiers, collons!

Tornant de allà o venim. Els catalans ens hem fet nostre una paraula castellana que ens ajuda a definir un important sector de població el qual s’ha de identificar, classificar, estudiar i tractar en cada cas. Perquè n’hi ha de moltes classes, creieu-me.

Sobre el origen de la paraula existeixen vàries versions, la més comú es la de un tal Gil que tenia unes filles – “pollas” com també s’anomenaven a les noies casadores en el segle XVI – que eren força lletges i no hi havia manera de col·locar-les tot i les nombroses vegades que el pare ho intentava, arribant a una popularitat tal que era conegut com “Don Gil y sus pollas”.

Com a partir d’aquí s’ha arribat a fer servir aquest mot per a definir a necis i estúpids no ho sabem, si bé el que si podem certificar és que, actualment, existeixen vàries versions d’aquest mot, a saber:

• “Gilipolles”, estàndard.  
• “Gilipuertas”, versió Concili Vaticà II
• “Filipolles”/”Filipuertas”, versió Jo-entenc-el-que-vull
• “Gilipichi”, versió … “meridional”

Arribats a aquest punt, es plantegen una sèrie de preguntes a les quals mirarem de donar resposta:

• Com reconeixem un gilipolles?

Ja hem dit que amb aquest qualificatiu es reconeixen a necis i estúpids, és a dir, a persones humanes – sigui quin sigui el seu sexe, origen o condició  social – que estan convençuts que la resta d ela humanitat és tan o més nècia o estúpida com ells mateixos, fent-ho palès en la interacció amb els demés.

És a dir, un gilipolles es mostra com a tal davant nostre amb les seves paraules, obres u omissions que provoquen en nosaltres preguntes i expressions tals com:

– I ara … aquest … què collons fa?

– Aquest paio s’escolta o què?

– Cada vegada que aquest animal obra la boca … puja el preu del pa!

– Ai, ai, ai …. em giro perquè no vull veure com acaba això!

• Un gilipolles neix o hi creix?

Néixer amb un coeficient intel·lectual “borderline” (tant per la banda alta com per la banda baixa) és un primer factor de risc.

Després, fora d’això, evidentment, hi ha un component de formació i educació com la família (ja en parlarem més endavant), el entorn social i altres circumstàncies que hagin influenciat en el caràcter del subjecte.

Per tant, podríem dir, que és una barreja de les dos coses.

• Intervé la genètica?

No, en absolut. Un pot estar rodejat de gilipolles que formen part del seu nucli familiar i, a la inversa, en qualsevol família pot haver-hi algun neci.

Tots dos casos son bastant freqüents.

Quan parlem de vincles de familiaritat “política” o indirecta, després si que els percentatges de possibilitat es disparen. Lo del cunyat gilipolles arriba a ésser un estereotip social tant present com un caganer en un pessebre.

• Què passa quan un gilipolles qualifica a un tercer, també, com gilipolles?

En la gran majoria dels casos i matemàticament parlant et podries trobar amb un doble-gilipolles o un gilipolles al quadrat, individus que en primera instància es recomana evitar. Ara bé, excepcionalment i en rares ocasions, en lloc de les matemàtiques hi intervé la electricitat (allò de “polos opuestos” o càrregues positives i negatives) donant com a resultat alguns personatges amb els quals podem arribar a tenir alguna afinitat.

• Quantes classes de gilipolles hi ha?

Bona pregunta! (de fet, si ho hagués estat bona, tampoc me l’hauria fet)

No podem dir que infinites però si de un nombre important els quals no ens allargarem a detallar per manca de temps i espai, si bé en farem una breu pinzellada a algunes classificacions perquè us feu una idea.

Un dels molts arquetips de gilipolles és l’anomenat “Típic gilipolles que es cola”, aquell que al arribar a qualsevol lloc on l’accés no és immediat sinó que està regulat per un ordre establert d’arribada, passa completament d’aquest ordre i amb actuacions que semblen interpretacions teatrals intenta amb èxit o no – tot depèn el nombre de gilipolles que hi hagi a la cua – accedir-hi abans que altres amb més antiguitat en la cua que no pas ell.

Això seria un cas però com molt bé us podeu imaginar, el canvis socials i tecnològics porten a noves incorporacions a aquestes llistes. Uns dels darrers a incorporar- se han estat els “Gilipolles del patinet”.

Sense anar més lluny, jo mateix vaig proposa al Institut Europeu de Normalització de Gilipolles (EiGN) la inclusió de la categoria de “Gilipolles de Gasolinera”, caracteritzats per tardar lo que no està escrit en abandonar la plaça del sortidor tot i la plèiade de vehicles que estan esperant poder proveir-se de combustible.

En definitiva, es podria fer una llista dels diversos tipus de gilipolles, catalogats oficialment, descatalogats o en tràmit de catalogació però no seria ni senzilla ni ràpida.

• Hi ha polítics gilipolles?

No tant sols això, sinó que una cosa implica a l’altra i per propietat transitiva (per dir-ne alguna) la segona obliga a la primera.

M’explicaré. Un polític ho és perquè n’està convençut que d’un moment a l’altra donarà pel sac – econòmicament parlant – al seu conjunt de votants format per pobres ciutadans al quals considera un ignorants, ingenus i malfactors com ell mateix. Gràcies a Déu que d’aquesta lacra se’n salven els jutges, dones i homes exemplars que formen part de Tribunals Suprems, Constitucionals, de Comptes, del VAR, de Tu-si-que-vales, etc … que gràcies a la seva equanimitat, sentit de la justícia i empatia cap la ciutadania fan que mai cap poble pugui recompensar suficientment el que els jutges, en el exercici del seu deure, han fet per ells. Visca!!