Tot això ve del dia en que un graciós va explicar un acudit a un adolescent:
– Ei … un de curt però bo … estan dos-cents xinos jugant a futbol dins de una cabina de telèfons i se sent “Goooool!!!” i després se sent a un que diu “Collons, si me’l deixeu sol!!!”
El jove no va tenir cap reacció altre que preguntar:
– I … que és una cabina de telèfons?
¡Vés a saber què es va imaginar aquell nano del que era una cabina de telèfons plena de xinos!
El cas és que, per un costat, de que el jovent d’avui en dia ni sap ni vol saber com era la nostra vida a la seva edat (tampoc ens feia gaire gràcia, quan erem com ells, de sentir històries de la gana de la post-guerra) i nosaltres no som prou conscients del que hem perdut pel camí en poc temps gràcies a una revolució – més que evolució – tecnològica.
Però no us preocupeu, amics, que aquí estic jo per a instruir al personal i refrescar la memòria a la penya.
Queriures FERRER 