Un majordom fidel

Un home molt ric vol parlar en la seva esposa que està en la residència familiar, pren el telèfon i marca el número:

– Siiiii? – respon a la trucada el majordom

– Posa’m amb la senyora! – ordena el milionari

– De seguida, però haurà d’atendre una estona, si vos plau, perquè està en la seva cambra amb el senyor celebrant la seva intimitat

– Com?? Amb un senyor??? «Celebrant la seva intimitat»??? Però … què s’ha pensat aquesta mala bèstia???? Escolta, saps què …..???

– Senyor?

– Ja pots anar al armer, agafes la escopeta de cartutxos, prens dos cartutxos, en fots un a cada canó, te’n vas a la cambra i els hi etzibes un tret a cadascú!! Entesos??? – mana el ric emprenyat com una mona

– Si, senyor.

– … I ja et pots afanyar que jo estaré pendent aquí esperant a que m’expliquis com t’ha anat. Jo no penjo, espero. Val????

– Si, senyor – respon el majordom que ha entès les instruccions i va per feina

Des de l’altre costat de línea s’escolten passes, portes, com es carrega un arma, més passes, més portes, crits; més crits, trets, vidres trencats, passes, portes, … i el majordom pren l’auricular.

– Senyor?

– Què? Ha anat bé? Tots dos han caigut?

– No del tot, senyor. A la senyora he aconseguit disparar-la i, crec, que està morta. Al senyor, en canvi, no l’he pogut encertat de ple perquè ha saltat del llit al primer tret, ha saltat per la finestra, ha caigut sobre l’hivernacle i ha desaparegut. Però no es preocupi, senyor, torno a carregar la escopeta i vaig a la seva búsqueda – relata el majordom

– Hivernacle? Quin hivernacle? A casa no tenim cap hivernacle … A on he trucat jo? … Uy! Perdoni!!