La semàntica que estudia el significat de les paraules defineix que dos expressions són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar. En contraposició, un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre. Però la cosa no queda aquí. Hi ha una tercera opció que son els tominònims* que no son ni sinònims ni antònims.
La millor manera d’explicar aquest concepte, ja de per sí complicat, és fer-ho a través d’exemples:
Son tominònimes les expressions INCOMODAR, MOLESTAR i TOCAR els COLLONS. En un primer anàlisi del seu significat podríem concloure que venen a ésser el mateix però, realment, presenten substancials diferències. Un cop més, ens remetrem a exemples quotidians per aclarir conceptes.
Suposem que a les 02:45 de la matinada de qualsevol dia, agafem el «llistín de telèfons» i anem a escollir un numero de telèfon al atzar.
Parèntesi.
Arribats a aquest punt cal un aclariment previ. Què és un “llistín de telèfons”?
Quan els telèfons estaven enganxats a la paret, cada domicili – per explicar-ho ràpid – tenia un numero que l’identificava. Com ara.
El que no hi havia en l’aparell era la “Agenda de Contactos”. Calia, doncs, que tots els “Contactos” de tothom es recopilessin ordenats alfabèticament en un suport escrit, el “llistín”. Com a mínim, els de la mateixa província. De volum variable (com més habitada la província, més volum) i gratuït es renovava anyalment i la seva distribució era personal, és a dir, s’entregava en mà a canvi del de l’any anterior. A part de guia telefònica, tenien usos diversos com “falcadors” de taules i altre mobiliari, arma llancívola, etc … i quan estaven ordenats per “Categorias” se’n deien “Páginas Amarillas”.
Seguim.
Dèiem que estem a les 02:45 A.M. i hem escollit un numero de telèfon qualsevol. És indispensable que no sigui de una entitat o empresa, és a dir, que a l’altre costat de línia hi hagi un particular que, sobretot, no treballi en un torn de nit.
Sona el telèfon. Algú, amb el cos i l’esperit ben adormits, contesta:
– Siiii?
– Hola. En Dionís … què hi és?
– No, s’ha equivocat.
– Ay! Perdoni.
D’això se’n diu INCOMODAR.
Una hora més tard, concretament, a les 03:45 A.M. tornem a trucar al mateix numero:
– Diguim?
– Bones. Em pots passar amb en Dionís, si et plau?
– Aquí no hi ha cap Dionís!
– Val, doncs, perdoneu. Adeu-siau!
– Grffff !
Això és MOLESTAR.
Finalment, a TOCAR ELS COLLONS s’hi arriba quan a les 04:15 A.M., o sigui, mitja hora més tard; i fas una darrera trucada al mateix número:
– Holaaaa! Sóc en Dionís … Algú ha demanat per a mi???
(*) El concepte de sinònims el va definir un tal Simón no-se-què. Un que es deia Antonio va establir el que vol dir antònim, i un tal Tomàs va implantar el concepte de tominònim. Jo tampoc m’ho acabo de creure però a mi m’ho varen vendre així. Què voleu que us digui.
Queriures FERRER 