27 de gener del 2.024
L’entrenador del F.C. Barcelona, Xavi Hernández anuncia – en roda de premsa posterior a la derrota del equip a casa contra el Villarreal per 3 a 5 – la seva intenció de cessar en les seves funcions al 30 de Juny del 2.024.
Segons la vikipèdia, Panem et circenses (literalment, pa i jocs del circ) és una locució llatina pejorativa que descriu la pràctica d’un govern que per mantenir tranquil·la la població o per ocultar fets controvertits proveeix les masses d’aliment i entreteniment de baixa qualitat i amb criteris assistencials. La frase fou creada el segle I pel poeta romà Juvenal. En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política.
Algú – molt hàbilment – va entendre ràpidament que amb el futbol es podia prescindir de regalar blat i fer venir pallassos, bàsicament perquè el propi esport els porta incorporats. Als pallassos.
Des dels emperadors romans als ximples que avui en dia regeixen els nostres destins (i no m’estic referint a cap estament judicial ni a cap jutge en concret, Déu me’n guardi!) la cosa no ha variat tant: És el propi poble el que vol distreure’s de la política, és més, la vol ignorar tot i que amb el invent de la democràcia, el poble és l’actor principal, escull i vitoreja als delinqüents que els hi malgastaran els seus impostos i buidaran els seus anhels de pau, justícia i felicitat a la paperera de la història. Així de cruel i de senzill.
Tornem al futbol. No hi ha activitat, espectacle, entreteniment que doni tant de debat com el futbol i, al igual que la política, pocs s’enriqueixen del que el ciutadà, per pròpia voluntat i de bon grat, hi posa – directa o indirectament – de la seva butxaca. Ni els debats sobre el temps. Ni sobre el sexe, que ja és dir.
Tothom n’és catedràtic, alguns fins i tot, doctors Honoris Causa:
I el món es torna a dividir.
– Això de’n Xavi amb el Barça ja es veia venir. Ja ho vaig dir jo quan va tornar de Qatar: Va voler treure’s el títol de Capità de Marina Mercant amb el Titanic i ara – pobric – està ben convençut que ell va enfonsar el barco.
– Home, algo hi ha posat ell …
– Què vols que hagi posat, pobre vailet? Aquests mangants d’edat avançada i els mercenaris portuguesos que fa jugar en cada partit que tots tenen els calers fets i han vingut aquí a buidar la caixa.
– Quina caixa? Si no hi ha un puto duro!
– Que no hi ha un duro? Així, per què han vingut? I … han vingut de franc?
Hi ha els Xavistes que, abans de Nadal, tots eren veneçolans; els Laportistes, enamorats de la panxona del President que alguns defineixen com “Corba de la Felicitat” i que arrebossa felicitat pels quatre punts cardinals (per a inscripcions, dirigiu-vos al Enric Massip); els detractors del Director Esportiu i, finalment, el sector “mitjancer”, al que tots els bàndols (diguin el que diguin) els hi paguen la cervesa i que basen el seu argument culpant de la situació a en “Novita” Bertomeu i al Florentino “Borgia”.
Tot i això ens alegrem per el propi Xavi que ha confessat que aquesta decisió li ha tret un gran pes de sobre que no li permetia gaudir de cap moment de tranquil·litat, fustigat per babor i estribor per la Opinió Pública i l’Entorn.
Stop. I aquests … qui son?
Doncs, en el cas de Xavi – i de qualsevol altre feligrès – s’entén que l’Entorn és un grup de gent propera al subjecte que no té altre interès que recordar-li constantment les crítiques que la Opinió Pública aboca sobre ell. No és un grup heterogeni, pot estar format per membres de la pròpia família, assessors, veïns, amics i, fins i tot i en el pitjor dels casos, del proctòleg.
En canvi l’Opinió Publica la formen tots aquells mitjans de comunicació esportius i no tant esportius amb el conseqüent nombre de periodistes col·legiats – exercint com a tal o com a tertulià – que el seu sou depèn del que passa a Can Barça, sigui bo o dolent. La Opinió Publica informa del que passa i quan ha d‘opinar comença la frase amb “fonts dignes de confiança … “ per acabar culpant a l’Entorn de la mala influència que exerceix sobre el pobre bon jan.
S’ha entès? Doncs ara ha aparegut per aquí un de molt savi que em diu que això va a l’inrevés, que l’Entorn és la premsa i la Opinió Publica son tota aquella colla que dèiem amb el proctòleg afegint-hi també els tertulians de la barra del Bar Montserrat (perquè els del Bar Paco son tots del Madrit).
Sigui com sigui, Panem et Circenses per aquesta setmana.
Déu n’hi dó!
Queriures FERRER 