Categoría: Acudits

Un matrimoni d’edat avançada es posa al llit. Avui, la senyora de la casa se sent “romàntica” i té ganes de xerrar just en el moment en que el seu marit començava a dormir-se:

– Quan érem més joves, m’agafaves les mans per a dormir-me

De mala gana, l’home es gira, pren una mà de la seva dona e intenta, de nou, dormir-se.

– I … em feies un petó …

Una mica més incòmode, el bon home s’acosta a la dona i li fa un petó a la galta.

Trenta segons més tard:

– … perquè després em mossegaves el coll!

Més decidit, el senyor s’aixeca del llit i se’n va cap el bany.

– I a on vas ara? – li pregunta la seva muller

– Collons! A buscar la dentadura!!

Sherlock Holmes i el Dr. Watson se’n van d’acampada i a les 4 de la matinada, Holmes desperta al seu soci.

Un invident està a la vora del mar preparat per donar-se un bany. Al voltant de la seva cintura porta lligada el que sembla una nina inflable d’aquelles que serveixen per fer companyia en les nits (i dies) de solitud i manca d’afecte.

Un turista del país, amb la sana intenció d’ajudar-lo en el seu bany al mar, li fa esment de la situació.

– Vatua l’olla, doncs! – es lamenta el cec

– Què passa? – li pregunta el voluntari

– Doncs que porto quinze dies fent-li l’amor al patito del flotador!!

Una senyora de edat entra en una joieria regentada per un egipci. Està interessada en comprar un anell.

L’àrab li mostra una safata amb varis models. Ella dirigeix la seva atenció sobre un anell amb un petit diamant encrestat. En un intent desesperat perquè la joia no se li escapi de les mans, un moviment brusc de la senyora provoca l’esclat de un pet difícil d’amagar.

– Y éste, … ¿Què precio tiene? – pregunta la senyora més focalitzada en desviar l’atenció de l’incident que no pas conèixer el valor de l’anell.

– Ja! – respon l’egipci – Si tu tocas anillo, te tiras pedo, cuando te diga presio … te vas a cagar toda!

L’altre dia, vaig llevar-me amb la ferma intenció de fer exercici i que millor per eliminar les toxines d’aquestes festes que una bona estona de bicicleta per la carretera.

Un cop ben equipat i preparat, al sortir al exterior, em vaig trobar amb fred, pluja i vent que, ben combinats, varen socavar la meva voluntat i disponibilitat per l’esport; de tal manera que vaig decidir tornar a allà de on havia sortit: endreçada tota la maquinària, sense l’equip i despullat vaig tornar a entrar al llit, anunciant la meva arribada:

– Fa massa mal temps per fer alguna cosa a fóra!

La sorpresa va saltar quan la meva dona, que seguía en la mateixa posició i coordenades de quan havia marxat – sense moure’s – va exclamar:

– I el boig del meu marit que tant si com no ha volgut sortir amb la bicicleta!

Se celebra a la selva un partit de fútbol entre elefants e insectes. Al concloure la 1ª part els elefants guanyen 3 a 0. A la segona part, amb la incorporació del centpeus, els insectes no tant sol empaten sinó que capgiren el resultat fins el 3 a 7 final a favor dels insectes.

– I per què heu esperat a treure al centpeus a la segona part? – pregunta enfadat el entrenador dels elefants a el dels insectes.

– Sabessis la feina que hem tingut a cordar-li les sabates!!

Abans d’entrar en la consulta del ginecòleg per fer un tractament de fertilitat, el marit adverteix a la esposa:

– Tú deixa’m parlar a mi que jo ja sé el que em dic.

– Val.

Un cop dins, el metge els interpel·la:

– Bé, i quina és la causa de la seva visita?

– Veurà, doctor, la meva senyora i jo no podem tenir «condescendència», jo no sé si és que jo sóc «omnipotent » o la meva dona és «esmeril».

El metge, impasible, els pregunta:

– Ja fan vida «marítima»?

Passa un cotxe a 150 km/h per la N-II a l’altura de Medinyà. Un cotxe dels mossos estava amagat a la gasolinera. Els dos mossos de dins reconeixen el vehicle.

– Amb aquest paio no li varem retirar el carnet fa una setmana?

– I tant! Anem a enxampar-lo.

Enxampen al paio.

– Bones. I el carnet?

– Hosti, no foteu que m’el heu perdut!!

Un home arriba a casa després de la jornada de treball:

– Amor meu, tinc un greu problema al despatx.

La senyora de la casa, en plan empàtic:

– No, rei! No diguis això! Digues que tenim un problema.

– Val, doncs, la nostra secretària ha de tenir un fill nostre!

Una senyora es compra un armari a Ikea (el Käpulien lacat blanc). Ella mateixa fa el muntatge i quan està muntat … brrumm! … l’armari es desmunta amb totes les peces per terra.

Torna a muntar-lo llegint-se ben bé les instruccions – fóra que no s’hagués deixat quelcom – i sembla que aguanta però al cap de una estona … brrumm!.

I així dos vegades més, uns cop sembla que tarda més en caure, i l’altre menys, però en tots casos … brrumm!.

Al veure’s incapaç es posa en contacte amb Ikea que envia un empleat a casa seva el qual procedeix al muntatge al igual que va fer la senyora amb les mateixes conseqüències … brrumm!. Ara bé, el tècnic se’n dona compte que això passa quan el tren de rodalies que passa subterraneament sota l’edifici i el trontoll provoca la caiguda del armari.

– Farem una cosa: Em poso dins l’armari i quan comenci a trontollar veuré per on falla el tema i desmunta el armari – proposa el d’Ikea.

– D’acord – assenteix la mestressa.

En aquell moment arriba el marit de la dona:

– Es pot saber que hi fa aquest home dins l’armari?

El tècnic no deixa contestar a la senyora de la casa i respon:

– Miri, he vingut a tirar-me a la seva esposa perquè si li dic que estic aqui, a dins, esperant que passi el tren …

En un vol intercontinental, a un passatger li toca com a veí de seient un lloro que està dins d’una gàbia. En ple vol, al passatger li entra set. Aprofita el pas de la hostessa per el passadís i demana la seva atenció:

– Senyoreta, si vos plau, una taronjada.

La hostessa, com aquella que sent ploure, passa de llarg. Al cap de una estona, el lloro comença a cridar:

– Hostessaaaa!! Mala bèstia! Porta’m aigua!!!!.

Com un llamp, la hostessa es presenta amb un got d’aigua per al lloro.

– Que se’n recorda de la meva taronjada?.

I la noia, impassible, dona mitja volta sense mirar-se al pobre home. Passa una bona estona, i l’home sense la seva taronjada. El lloro torna a la càrrega:

– Hostessaaaa!! Marranota! Porta’m gra, colloooons!!!!.

Ni un minut tarda la senyoreta en presentar-se amb un plat de gra per al lloro. I sense la taronjada.

L’home, escalfat, pren la tàctica del lloro:

– Hostessaaaa!! Bruta!! Berra!! Porca!!! Vull una taronjada!!!!.

I aquest cop, si que es presenta la hostessa, però amb un negre de dos metres de llarg i dos d’espatlla anomenat Antonio.

– Este y el loro, a la puta calle!!!

I ja tens al bon home de la taronjada llençat al buit juntament amb el lloro per el goril·la de l’Antonio.

Llavors, en plena caiguda, el lloro li diu:

– Noi, tú si que els tens ben possats …. sense saber volar!!!.

Un expedicionari català es atrapat, en plena Sierra Morena, per una tribu d’andalusos caníbals. El posen dins d’una gran olla de terrissa que està sobre el foc amb aigua fins el ventre. Mentre, els de la tribu canten i ballen “por soleares” al voltant de la olla. Se li acosta el bruixot del poblat:

– ¿Sabe lo que vamo hasé contigo?

– No.

– Te vamo a comé enterito, pero, ante te vamo a dehpellejá y vamo a hasé una piragua con tu piel.

– ¿Qué puedo formular mi último deseo?.

– Azi zea!.

– ¿Qué tenéis un tenedor?

– ¿Y pá que coño quiere un tenedó?.

– Tú tráelo que es mi último deseo.

El bruixot li porta la forquilla y tan bon punt la té a la mà, el català comença a punxar-se tot el seu cos tot cridant:

– ¡Y una mierda váis a haser una piragua, y una mierda!!!!.

A un caçador semi-professional només li queda una peça per la seva col·lecció de trofeus: Una femella d’ós patagònic i emprén un viatge a l’Argentina per aconseguir el seu premi.

Un cop a la Patagònia, i després de una llarga espera té en el objectiu una femella acompanyada del seu cadell. Dispara amb tant mala traça que mata a la cria. En aquell moment sent que algú li toca l’espatlla: Un enorme mascle d’ós patagònic que amb el seu accent argentí li diu:

– ¿Qué hasés, loco? ¿Cómo se te ocurre matar cachorros, boludo?

Estorat, el caçador no articula paraula.

– ¿Sabés? Hoy tengo el dia generoso. Podés escoger: morir acá de un sarpasso o el «uca-uca» – li va proposar el ós fent-li entendre que el «uca-uca» no era rés més que una violació sexual amb totes les de la llei.

El caçador, al igual que hagués fet la gran majoria de homes, va preferir la vida a canvi del seu honor i dignitat. Tampoc ho sabria tanta gent.

No coneixem molta gent que ha estat forçada sexualment per un ós, ni menys patagònic, però, per el que es veu, és una experiència molt dolorosa i de llarga cura. Tot i això no va ésser inconvenient que el caçador insistís en cobrar-se la femella d’ós i, tant bon punt es va recuperar, va tornar a la caçera del úrsid.

I la fortuna o la mala sort van fer que es repetís el escenari de la vegada anterior i que el tret impactés al cadell i que, conseqüentment, se li presentés el gran mascle:

– ¡Loooooocoooooo! ¡Otra ves tú! ¿Querés acabar con mi espesie?

Aquesta vegada l’ós ni li va donar opció, el «uca-uca» directament.

El trofeu es va convertir en una obsessió i, després de un temps per a recobrar la salut, el caçador – allà mateix de les dos darreres vegades – estava esperant que una ossa patagònica passés per davant del seu objectiu, quan va sentir que algú li tocava l’espatlla: era el gran mascle:

– ¡Ché, querido! ¡Vós no viniste a cassar!

Un jove d’origen africà es dirigeix a l’Administració de la Universitat per a matricular-se:

– ¿Qué rama prefiere? – li pregunta la funcionaria.

– ¿Es que los negros no tenemos derecho a pupitre?

Es troben dos puces:

– Hola, noia, què fas?

– Malament, reina, tinc un refredat de campionat.

– I això?

– Doncs, que saltant, saltant, vaig a anar a parar al bigoti de un arquitecte. M’hi vaig trobar bé, m’hi vaig quedar i tant bé hi estava que vaig quedar dormida i em va despertar una ràfega d’aire gelat que em va provocar aquesta galipàndria. Resulta que l’arquitecte té una moto i li agrada anar a tota velocitat per l’autopista i no vaig poder baixar fins que va arribar al peatge.

– Noia, busca’t un lloc calent. Busca’l en espais tancats, per exemple, un cinema.

– Ho tindré en compte.

Al cap de un temps, les dos puces es tornen a trobar:

– Què, com vas?

– Fatal, no tant sols se m’ha curat el refredat, sinó que ha enpitjorat.

– Però, no vas seguir els consells que et vaig donar?

– Si, i tant! Vaig entrar en un cinema buscant un lloc calentet, vaig trobar unes cames les quals vaig escalar fins trobar un lloc tou, pobladet, calentet, … S’hi estava tant bé que vaig quedar dormida com un angelet.

– I?

– L’endemà em vaig tornar a despertat en el bigoti del arquitecte!!!

Una jove dorm nua en el seu llit. Es desperta.

Es lleva i es posa un batí de seda.

Puja la persiana del dormitori, corre les cortines i treu la funda de la gàbia del lloro.

Se’n va cap a la cuina i allí posa el cafè al foc.

De cop, sona el telèfon. La dona despenja l’aparell:

– Amor, sóc jo. Acabo de arribar. Surto del aeroport i vinc cap a casa de seguida.

La jove penja el telèfon.

Treu el cafè del foc, se’n torna al dormitori, tapa la gàbia del lloro, baixa les persianes, es desfà del batí de seda i, nua un altre cop, es torna a posar al llit.

Llavors, el lloro exclama:

– Colloooons!!. Quin dia més curt!

Un milord anglès practicava el golf cada dimarts en el seu club, acompanyat del seu majordom que li feia de “caddie”. Un dimarts es preparava per fer el forat nº 5 de par 4 a 150 iardes del “tee”.

El cop li va anar tant mal orientat que, fins i tot, va tenir fatals conseqüències: Una dona que estava rentant els plats en un xalet proper al club de golf va ésser literalment tirotejada per una pilota de golf que va entrar per la finestra de la cuina i les ferides cerebrals causades per el impacte foren tant importants que li causaren la mort.

El milord es va poder lliurar de les penes de caire judicial que li volien imposar, si bé, li fou retirada la llicència de jugar al golf per practica perillosa.

Transcorregut un any des del fatídic accident, en el primer dimarts, el milord anglès tornava a estar en el forat nº 5 de par 4 a 150 iardes del “tee”. Aquesta vegada, però, el majordom el va voler posar en antecedents abans que colpegés la bola:

– Recordi, milord, del que va passar fa un any en aquest mateix forat.

– Si, Perkins, no me’n parlis. Vuit cops per treure la pilota d’aquella maleïda cuina!!!.

Estan un grizzly – Ursus arctos horribilis, una subespècie nordamericana de l’ós bru – i un conill vulgar – Oryctolagus cuniculus – fent les seves necessitats en un clar de bosc:

– A tu no et molesta que la merda se’t quedi enganxada enmig del pèl? – pregunta l’ós al conill.

-No, no em molesta – contesta l’altre.

I va l’ós i es frega el cul amb el conill.

nota del autor: A l’objecte de cenyir-nos rigorosament a la veritat dels fets, hem transcrit la conversa tal i com es va desenvolupar, amb les mateixes paraules. Si amb això s’ha ofès la sensibilitat d’algun lector, demanem disculpes.