El novio de la nena

El novio de la nena està amb la nena, a casa dels pares de la nena amb la nena a punt de solfa després dels preliminars quan, de sobte i sense previ avís, arriba la mare de la nena que, al trobar-se’l a casa seva al costat de la nena mirant la tele, el convida a sopar.

En l’àpat, el novio no pot més que lloar el «savoir faire» de la mare de la nena amb les croquetes:

-Senyora Carme, aquestes croquetes de bacallà estan de muerte!

-Au, nen, vés a rentar-te les mans que son de pollastre!

L’efecte Kodak

Un matrimoni suec, tots dos rossos i d’ulls blaus, amb els seus respectius pares rossos i d’ulls blaus i els seus respectius 8 avis rossos i d’ulls blaus, tenen un nen de pell negra, pèl arrissat i amb els ulls negres com escarabats.

El pare, mosquejat, es fa la prova de paternitat i el metge els confirma que el fill és legítim. Davant les reclamacions del pare, que no ho podia entendre, el doctor s’explica:

– Bé, estem davant d’un evident cas de l’efecte Kodak: Vagina gran, penis petit, entra la llum i el fetus es vetlla!

El borratxo i la monja

Anava un borratxo pel carrer i a la vorera del costat venia una monja amb la seu hàbit negre.

El borratxo, sense pensar-ho dos cops, es llença sobre la religiosa i brutalment comença a agredir-la. La monja espantada cau a terra i comença a cridar.

El borratxo la mira amb actitut desafiant en plan Chuck Norris i li diu:

– Aixeca’t Batman i lluita! No siguis covard!

El fill del cap de la tribu

Un home està caminant per la selva quan, de sobte, es veu envoltat per un grup de salvatges caníbals.

– L’he ben cagat – murmura el paio.

De cop, se sent un tró, s’obren el núbols i enmig d’ells baixa una raig de llum sobre l’home.

– Encara no – diu una veu celestial – «pilla» una llança dels caníbals i clava-la al cor del fill del seu cap, que és el nen que està a la seva dreta.

Pum! La llum se’n va i es tenquen els núbols, tornant la foscor de la selva.

Dit i fet. El tiu es baralla amb dos caníbals i li treu la llança a un d’ells, clavant-la en el cor del pobre infant.

I de nou, tro, núbols, llum i la veu celestial que exclama:

– Ara si que l’has ben cagadaaaaaaaa!!!