Imágenes

Fa un temps, un company que, entre esposes, novies i parelles ja en portava quatre; em va confessar que per a triomfar amb les dones només calia tenir tres virtuts, a saber: Ésser carinyós, saber cuinar i saber fer massatges. Em va assegurar, també, que a ell el que li fallava era lo del massatgista.

Tres dones li va costar la mancança quan amb un curs encara no de mig any li haguessin durat pla més. Pel que es veu, de tendresa no n’hi mancava i era conegut com el “Rei del Ànec amb Naps”.

Mentalment, vaig fer inventari de les virtuts que jo exhibia en aquell moment (moltes de les quals se’ls ha menjat el temps) i em vaig preveure un futur incert amb les senyores.

L’altra dia vaig haver d’anar al fisioterapeuta. Faré un punt i a part relacionat amb aquest tema: Encara no he aclarit (tot i que m’ho han explicat deu vegades) quina diferència hi ha entre una/un fisioterapeuta, una/un osteòpata i una/un massatgista. I, de pas, que m’expliqui que és i que es dedica una/un terapeuta, que em faig la pixa una/un lio.

Tornem amb el fisio.

En una sessió de mitja hora i mitjançant d’un joc diabòlic de mans em va “desbloquejar” les cervicals que, per lo vist, les tenia “agarrotades”. Ho va fer tant bé que vaig tenir la temptació de preguntar-li:

– Tu saps cuinar?

Per no caure en el ridícul absolut vaig optar – un cop finalitzada la sessió – per anul·lar una cita per la meva senyora que prèviament havia reservat, no fos cas que per posar-me la columna a lloc quedi tant fotut com el banyut de la escopeta.

El banyut de l’escopeta. D’aquest cas se’n va parlar bastant: Un home que tornava a casa seva després de una jornada àrdua, al trobar-se a la seva muller en el llit amb un altre home, el seu millor amic i, enfurismat, va agafar la escopeta de cacera i amb dos cartutxos em va fer prou per a  liquidar al paio. I va la muller i li va reprèn:

– Tu segueix així que acabaràs sense cap amic!!!

No ens desviem que no és el cas. Estàvem amb el fisioterapeuta, un profesional. D’això va la cosa, de professionals, més ben dit, de professions.

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix la professió com l’activitat permanent, que requereix un títol, que serveix com un mitjà de vida i que, a més, determina l’ingrés en un grup professional determinat.

No s’ha de confondre professió amb ofici, que es defineix com la professió d’una art manual, ni tampoc s’ha de confondre ofici amb aquell acte religiós solemne que algú va definir una vegada com “Una missa de puta mare on hi anava tot Cristo i no hi faltava ni Déu”

Una de les dites més socorregudes sobre la professió ideal era aquella que portava tanta feina com la que pogués tenir un capellà, estar tant ben remunerada com ho pogués estar un ministre i les vacances tant llargues com les de que té un mestre.

Obviarem qualsevol comentari al respecte ja que cada vegada que toquem aquest tema, un dels tres gremis – el que està sindicat – se sent (molt) interpel·lat.

També hem de conèixer bé les professions no ens passi com aquella presentadora de un programa en directe de televisió que felicitava a un televident:

– Oyeeee! Que te ha tocao una bisicleta !!

– … Es que soy tetrapléjico .. – va contestar el infortunat

– Ayyy! Que bonita profesión

Mai sabrem si es tracta de una llegenda urbana o realment va ocórrer així, però a fi i efecte de que no us passi el mateix a vosaltres, us definim a continuació una sèrie de professions que potser no teníeu massa clares:

• Diplomàtic: Persona que et diu que et vagis a la merda d’una manera tal que estàs neguitós per començar el viatge.
• Arquitecte: Un que no es tan afeminat com per ésser decorador i no es tan mascle com per ésser enginyer.
• Paleta: Arquitecte sense títol.
• Enginyer: El que t’explica el fenomen més simple amb un vocabulari incomprensible, fins i tot encara que no sàpiga que aquesta parlant
• Banquer: Aquell que, en dies de sol, t’ofereix el seu paraigües per a reclamar- te’l quan cau la primera gota.
• Buròcrata: Home que transforma en problema cada solució.
• Economista: Expert que sabrà demà perquè el que va predir ahir no va succeir.
• Consultor: Un que et treu el rellotge del canell, et dona l’hora i et cobra per això.
• Auditor: El que arriba després de la batalla i fueteja els ferits.
• Buròcrata: Home que transforma en problema cada solució.
• Comptable: El que sap el cost de tot i el valor de res.
• Escrivent: Algú molt bo en els números, però sense la personalitat necessària per a ser comptable.
• Programador és el que et resol un problema que no sabies que tenies de una manera que no comprens.
• Filòsof: Persona cega en una habitació a les fosques que busca un barret negre que no existeix.
• Metge: Persona preocupada perquè ens morim sans.
• Ginecòleg: Especialista que treballa en el lloc on altres es diverteixen.
• Dentista: Algú que menja amb les dents dels altres.
• Dermatòleg: Metge que pot donar diagnòstics superficials.
• Psicòleg: Aquell que mira a tots els altres quan una dona atractiva entra a l’habitació.
• Enginyer amb doctorat: El que després d’aprendre a fer servir la lògica per a tot, s’adona que no té lògica en el món.
• Uròleg: Especialista que et mira el penis amb menyspreu, te’l agafa amb fàstic i et cobra com si te l’hagués xupat.
• Anestesiòleg: metge mig dormit amb un pacient mig despert.