La notícia encara no confirmada oficialment de la contractació com a entrenadors del Girona FC per la temporada 2026-27 dels germans Álvarez, o Costas, o com es diguin (amb tot el respecte i sense ànims de ofendre) provoca en sectors de l’afecció – abonats, socis i simpatitzants – una onada de opinions es en un sentit i un altre.
A mi, personalment, em deixa acollonit el fet que s’hagi escollit la solució segurament més econòmica, extrem que em porta a pensar que la propietat i la direcció tinguin un pla estratègic que, si no immediatament, porti a un abandonament del suport e inversió en la entitat. Menys gastem, menys haurem de recuperar quan marxem.
Desitjo i espero que aquest raonament només sigui una al·lucinació fruit del excés de tallats amb llet de civada. De tota manera, me entristiria molt tornar a veure un Girona – Premià en competició oficial.
Com a soci i abonat, formant part de les fonts de fons de la entitat (propietaris, patrocinadors, marxandatge i abonats) i, conseqüentment, amb dret a crítica, em sento acollonat per tal decisió.
Reitero el meu respecte a la professionalitat d’aquests dos senyors però soc de la opinió que algú ens està prenent el pèl, sobretot, quan afirma i reafirma que la intenció del club és tornar el més aviat possible a la màxima categoria del futbol espanyol. Potser tenen una noció diferent sobre el temps i l’espai. Ves a saber.
Contractar com a tècnic de un equip que ha baixat de 1ª a un(s) senyor(s) que venen de la 2ª RFEF em sembla que no tant sols és arriscat sinó temerari i una manca de respecte cap a l’afició a la que, reitero, no represento; però:
- Quina experiència tenen com a primers entrenadors en el futbol professional?
- Quins recursos (jugadors) incorporaran donat el supòsit que el 75% de l’actual plantilla deixarà el club? Cracks del Poblense o de la Gimnastica Segoviana (amb tot el respecte)?
- Els altres candidats que se’n ha estat parlant darrerament, com és que no han encaixat? No veuen clar el projecte? (ja em torno a acollonir)
Aquí no val recordar-nos de on venim i a on hem arribat. En el 2017 veníem del no-res, del forat negre on estan equips “de província” i filials de grans clubs.
No, ara, en el 2026 venim de la Champions, titulars en primera línia durant quatre anys, el Girona FC ja no és un “mindungui” i la seva afició és mereix el mateix tractament. I uns urinaris com Déu mana!
Potser que algú – si no s’ha fet – faci un excel del origen de socis i abonats per donar-se’n que no es fenomen local, de gent que pot arribar al estadi a peu des de casa seva. Hi ha gent i penyes que venen de lluny alguns dilluns d’hivern a les tantes del vespre per animar al equip, un equip que en els darrers dos anys i, excepció feta de Stuani i pocs altres més, han competit menys un peix en una carrera de bicicletes.
En resum … Ai, mare!!!!
Queriures FERRER 